ARGUMENTARI PER A LA VAGA 8M’19
SOBRE SOBIRANIA I ECONOMIA FEMINISTA
El patriarcat i el capitalisme amb la seva lògica del benefici i de l’acumulació, generen fortes desigualtats, relacions de poder i destrucció dels recursos i de les condicions necessàries per a una vida digna. Per això, les feministes volem posar la vida al centre i defensem vides dignes per a totes les persones d’arreu del món. Per això necessitem construir una economia basada en les nostres necessitats i en condicions de justícia social i ambiental.
A partir de la industrialització, el treball remunerat va passar a ser la única activitat reconeguda com a treball o ocupació i es va associar al rol masculí. El treball domèstic i de cura va quedar invisibilitzat i devaluat i es va considerar com a treball propi de les dones. La realitat és que aquest treball de cura és bàsic i fonamental per al sosteniment de la vida doncs implica l’atenció de les necessitats de les persones i els aspectes relacionats amb l’afecte, les emocions i les relacions personals.
Les retallades derivades de la crisis econòmica han significat un increment de la càrrega global de treball per a les dones amb un impacte negatiu a les nostres vides. El treball de cura es trasllada, encara més, a l’àmbit de les llars i recau majoritàriament en les dones de la unitat familiar i, en cas que aquest treball sigui remunerat, és quan es generen les
“cadenes globals de cura”. Unes cadenes de cures que desenvolupen generalment dones migrades amb condicions precàries, amb salaris baixos i situacions no regularitzades.
Els treballs més necessaris per a la supervivència, per al benestar de les persones i per a la sostenibilitat del planeta són els menys reconeguts i valorats mentre que els que el destrueixen tenen una major valoració social i econòmica.
Una de les bases que sosté el sistema capitalista és el consum desmesurat i els cicles devastadors d’extracció, producció, distribució i generació de residus amb finalitats lucratives. Amb la privatització dels béns comuns i la desarticulació de les xarxes comunitàries i veïnals es fa més difícil l’existència i la subsistència de les persones i el planeta. Volem transformar aquest model d’economia i promoure una forma de consum sostenible, ètic i en coherència amb la visió d’una economia feminista.
Farem VAGA DE CURES per a visibilitzar i valorar el treball de cures, perquè volem que siguin
reconegudes com un bé social de primer ordre i per a exigir la redistribució d’aquest tipus de
tasques. Si nosaltres ens aturarem, s’atura el món!
1 Farem VAGA DE CONSUM per a reduir al màxim el consum dels recursos energètics i de
transport i perquè volem altres formes de consum per al futur. Comprem o reduim el consum
a l’estrictament necessari per a la nostra supervivència i per al nostre activisme.
Motius i raons per a fer la VAGA DE CURES:
• Perquè les dones seguim realitzant majoritàriament el treball domèstic i de cures per a cobrir les necessitats bàsiques de la vida. Un treball imprescindible per a la reproducció social i col·lectiva que s’invisibilitza, no es reconeix i es realitza en condicions de precarietat: a l’àmbit familiar ho fem de forma gratuïta i quan ho fem dins del mercat laboral és en condicions d’explotació que van des de la precarietat a les noves formes d’esclavitud en el cas de les treballadores internes.
• Perquè les retallades en sanitat, serveis socials, educació i dependència es fan sobre les esquenes del treball i del temps de les dones. La manca d’aplicació de la ja limitada “llei de la dependència” fa que les dones substituïm els serveis públics en l’atenció a les persones i hàgim de renunciar, sovint, als nostres projectes de vida.
• Perquè no hi ha corresponsabilitat en les tasques de les llars i de cures, ni per part dels homes ni de les institucions públiques. Aquesta distribució injusta ens obliga a fer dobles i triples jornades de treball amb un deteriorament de la nostra salut, els nostres temps personals i la nostra vida.
• Perquè a les treballadores de la llar no se’ns reconeix ni la importància, ni la dignitat del nostre treball ni els nostres drets laborals. Som en la gran majoria dones migrants i formem part de la cadena global de cures on es transfereixen d’unes llars a les altres les càrregues de treball tot establint relacions de poder patriarcals, racistes i neocolonials.
• Perquè la precarietat laboral ens aboca a la pobresa, fins i tot quan tenim una feina i sovint només podem accedir a jornades laborals a temps parcial amb unes conseqüències sobre els salaris, les carreres professionals i les nostres condicions de vida que comporten més precarietat laboral i vital.
• Perquè, mentre per una banda, s’enalteix la maternitat, se’ns penalitza, per l’altra, en el mercat de treball pel fet de ser mares i ens perjudica a l’hora de ser contractades, de mantenir el lloc o aconseguir una promoció.
• Perquè el conjunt de les discriminacions laborals incideixen en la base de cotització a la Seguretat Social i repercuteixen en les pensions de jubilació. La pobresa és, en conseqüència, molt superior entre les dones en totes les etapes de la vida i les pensions mínimes són molt inferiors en nombre i en quantia.
● Perquè l’Estat no es responsabilitza de garantir que hi hagi serveis públics, gratuïts, universals i de qualitat per a satisfer les necessitats de totes les persones. A més, no regularitza la situació de les dones que realitzen els treballs de cures, no reconeix el valor social dels milions d’hores que invertim en el treball no remunerat, i no promou una educació en l’ètica de les cures i de les necessitats.
2 • Perquè les dones rurals hem d’afrontar el deteriorament ambiental en un context patriarcal on no es fa efectiva la titularitat compartida de la terra. Perquè les dones rurals assumim el treball de cures agreujat per la falta de serveis mèdics, de transport públic o d’accés a activitats complementàries que facilitin la corresponsabilitat en la cura i amb les dificultats afegides que implica la manca de cobertura telefònica i de connexió a Internet a moltes zones.
● Perquè moltes dones amb diversitat funcional, intel·lectual i sensorial necessitem rebre una atenció de qualitat per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida i veiem limitada o retallada aquesta possibilitat per la insuficiència i la falta d’aplicació de la “llei de dependència”
● Perquè la precarietat de les nostres vides ha augmentat cada vegada més. Dones, grans, migrants, joves, racialitzades o refugiades ens veiem expulsades del nostre habitatge per l’especulació i la gentrificació en els nostres barris. S’ha creat una situació crònica
d’emergència habitacional amb desnonaments diaris, una hiperinflació dels preus de
lloguer, pujades dels preus i talls de subministraments bàsics provocat per la usura dels
bancs, l’imperi energètic i un sistema financer pensat només per als beneficis lucratius.
Què volem aconseguir amb la VAGA DE CURES ?
● Fer visible i donar valor i dignitat al treball domèstic i de cura i, per tant, aconseguir la corresponsabilitat social de totes les persones, de la societat i de les administracions públiques.
● Garantir els drets i unes condicions laborals justes per a les treballadores de la llar quan els treballs de cura es realitzen de forma remunerada sigui a l’àmbit de les llars, als centres públics o els concertats i privats (ajuda a domicili, teleassistència, escoles infantils, residències, centres de dia, neteja d’edificis i locals, etc.) i que es ratifiqui amb caràcter d’urgència el Conveni 189 de l’OIT per a reconèixer els drets laborals de les treballadores de la llar i derogar l’esmena 6777 que en retarda fins l’any 2024 la integració en el Règim General de la Seguretat Social.
● Assegurar que les dones migrants deixin de ser considerades només com a cuidadores sense drets, tot i que carreguen amb el sosteniment del sistema productiu patriarcal que delega en les dones les responsabilitats de la cura.
● Aconseguir que les institucions públiques implementin de forma prioritària totes les prestacions i els serveis necessaris de protecció social per a tota la ciutadania com ara la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’ajuda a la dependència i l’accés a l’habitatge social.
● Garantir que al món rural les administracions públiques garanteixin l’accés a serveis bàsics (salut, transport i comunicacions), així com perquè es desenvolupin plans que permetin la conciliació i es faci efectiva la corresponsabilitat en la cura de la infància i la gent gran en aquest context de poblacions masculinitzades i envellides.
● Resignificar la feina, el seu valor i la productivitat, de manera que es valorin els treballs socialment necessaris que generen bé comú, benestar individual i col·lectiu i la sostenibilitat mediambiental.
3 ● Transformar el model econòmic per tal que defensi les persones enfront de la acumulació de capital i dels beneficis del mercat i perquè sigui social i ambientalment sostenible.
● Per a aconseguir que les empreses tinguin en compte les condicions de treball i de vida de les dones que contracten.
● Perquè com a consumidores siguem conscients de l’impacte que generem quan consumim.
● Propiciar les relacions basades en allò comunitari i veïnal, la gestió participativa i l’ús compartit de béns, de l’espai públic i que generin entorns on sigui fàcil construir xarxes de suport mutu, en condicions de corresponsabilitat entre dones i homes.
Motius i raons per fer la VAGA DE CONSUM:
● Perquè ens trobem davant d’una emergència climàtica sense precedents, que posa en qüestió la mateixa supervivència de la humanitat. Després de dècades d’inacció davant del creixement de la depredació capitalista i patriarcal de tots els ecosistemes i béns naturals, s’ha d’aturar dràsticament i de forma ràpida les emissions contaminants. Avui el canvi climàtic ja està actuant com a multiplicador de les amenaces i vulnerabilitats de les poblacions desplaçades, la inseguretat alimentària, la desforestació, les inundacions, les sequeres, els desequilibris dels ecosistemes i tants altres factors, molts dels quals afecten principalment les dones i les nenes. Mai s’havia posat tant clarament de manifest el conflicte entre el capital i la vida.
● Perquè el deteriorament i privatització dels béns comuns i essencials com l’energia, l’aigua, l’aire o els aliments, afecta bona part de la població i, de manera especial, les dones, que a més de tenir vides més precàries (majors índexs de pobresa i treballs pitjor remunerats), som les que gestionem l’economia de les nostres llars.
● Perquè l’especulació financera dels bancs i les empreses privatitza els beneficis i socialitza les pèrdues, carregant sobre les espatlles de les dones totes les conseqüències de les crisis.
● Perquè la nostra salut està en perill per les substàncies tòxiques que contenen els aliments, els cosmètics, els productes de neteja, etc. Són substàncies altament nocives per al medi ambient i tenen efectes diferencials en els processos hormonals i endocrins de moltes dones.
● Perquè la indústria farmacèutica medicalitza els nostres cossos i cicles de vida tot imposant un model de salut que no prioritza el benestar de les persones sinó el negoci, el benefici i els valors i els principis del mercat capitalista i neoliberal.
● Perquè les dones i en especial les del Sud Global, patim els efectes neocolonialistes dels tractats de lliure comerç, de l’extractivisme i dels megaprojectes, que expolien els recursos locals de comunitats i pobles i despullen els nostres territoris ancestrals. Tot això provoca processos migratoris, criminalitzacions, assetjaments i fins i tot assassinats de les lideresses per la defensa dels territoris.
4 ● Perquè les empreses hiperexploten el treball de les dones del Sud Global per a reduir costos i poder vendre els productes a preus molt i molt baixos. Per aconseguir-ho imposen unes jornades laborals exhaustives, en condicions inhumanes i amb sous indignes com succeeix, per exemple, en el sector tèxtil de les grans cadenes de moda internacionals.
● Perquè la pobresa energètica afecta més les dones ja que les dificultats per a mantenir l’escalfor a les cases i per a cuinar, recau sobre nosaltres, que tenim treballs més precaris i passem més temps a les llars, ocupant-nos de les cures.
● Perquè gran part del desenvolupament tecnològic està al servei del sistema productiu neoliberal i capitalista i paradoxalment es presenta com l’única solució als problemes que ell mateix genera.
● Perquè els models d’agricultura i ramaderia intensius, juntament amb la indústria agroalimentària, que estan molt masculinitzats a causa de la titularitat de la terra, ens imposen productes realitzats molt sovint amb explotació laboral, insalubres, transgènics, deslocalitzats, amb alt consum energètic, tractats amb pesticides, adobs químics i provinents de maltractament massiu animal, que perjudiquen la vida del planeta i ens impedeixen desenvolupar la sobirania alimentaria de totes les persones i de tots els pobles.
● Perquè les guerres i la indústria armamentística estan al servei de la destrucció i del poder i no de la vida, de la qual les dones en som la màximes portadores. Som en un moment d’increment de la cursa armamentística i les feministes hem de continuar amb més força el compromís amb la cultura de la pau. No volem ni més militarització, ni més controls ni més exèrcits, ni imaginaris perversos i xenòfobs.
Què volem aconseguir amb la VAGA DE CONSUM ?
● Una economia sostenible, justa i solidària que gestioni els béns naturals de forma pública i comunitària, en funció de les necessitats humanes i no del benefici capitalista.
● Una transició energètica, ecològica i de tots els aspectes de la vida econòmica i social, que posi la vida i les persones al centre i permeti reduir les emissions en el poc temps que resta abans que el canvi climàtic arribi a una situació irreversible per a les societats humanes
● Defensar els drets socials i comunitaris i aconseguir l’accés universal als béns naturals, per impulsar les organitzacions comunitàries, les relacions veïnals, la gestió i el disseny participatiu i l’ús compartit dels béns i de l’espai públic.
● Un model de banca ètica, social i pública que ens protegeixi de l’especulació i del lliure mercat i que doni suport a les iniciatives productives sostenibles.
● Eliminar la utilització dels tòxics nocius per a la nostra salut i el medi ambient i exigir informació transparent sobre els danys derivats del seu ús.
● Aturar els projectes extractivistes, eliminar els tractats de lliure comerç i donar suport a les dones defensores dels drets humans i de la terra, visibilitzant la seva lluita.
5 ● Aturar les estratègies neocolonialistes que imposen els interessos de les multinacionals tot deteriorant el medi ambient i destruint les economies agrícoles locals i augmentant la pobresa i desigualtat.
● Volem un repartiment just i equitatiu dels béns comuns existents per reduir els efectes de la crisis energètica.
● Un desenvolupament tecnològic al servei de les persones i d’un model social igualitari i sostenible, i no del benefici econòmic d’una minoria.
● Construir un sistema agroecològic en què les dones siguin co-protagonistes i que no utilitzi productes tòxics per a la nostra salut i la del planeta.
● Promoure un model de sobirania alimentària on les dones ocupem papers centrals i no subsidiaris, tant com a productores com a consumidores.
● Com a dones que encara som sovint les responsables del subministrament dels aliments a la llar, hem d’exigir que cada cop hi hagi més productes de proximitat, ecològics, de comerç just i sense explotació de mà d’obra especialment la infantil.
● Gestionar la cooperació al desenvolupament no des d’un punt de vista paternalista i neocolonialista, sinó de forma que s’articulin relacions de suport mutu i restitució.
● Oferir en els serveis públics com els menjadors de col·legis, hospitals, centres de dia, etc. una alimentació ecològica i de proximitat respectuosa amb el model productiu que proposem des d’una economia feminista.
● Un model de salut integral amb responsabilitat social que tingui en compte la prevenció i garanteixi un accés universal als medicaments i tractaments necessaris i tingui especial cura de la salut mental.
● Unes ciutats sostenibles i segures, que facilitin la corresponsabilitat de les cures i responguin a les diverses necessitats de totes les persones que les habitem tot garantint l’accessibilitat a tots els espais i edificis.
● Una seguretat basada en la llibertat i la confiança i no en les guerres i els negocis.
● Volem cridar ben fort que som pacifistes antipatriarcals, anticapitalistes i anticolonials!!!
Barcelona, febrer 2019
